Des dels anys seixanta, l’artista brasiler Cildo Meireles ha redefinit la pràctica artística a través d’una ampliació de l’experiència sensorial de l’espectador. A més de la implicació social i ètica contra el capitalisme salvatge i el colonialisme d’Occident en què se centren les seves obres, en bona part d’elles és la condició mateixa de l’art la que es posa en joc. Sovint incorpora experiències tàctils, sonores, olfactives i gustatives que demanen una plena implicació de l’espectador. Entrevendo [Entreveient], de l’any 1970 i produïda de nou el 1994, es troba entre aquestes peces.

És una obra de grans dimensions que requereix de la participació directa de l’espectador. Un sistema de llistons de fusta i anells circulars de gran perímetre es va armant fins a formar una gran estructura tubular de forma troncocònica. El resultat és un túnel de 9 m de profunditat i una boca de 3 m de diàmetre. En un dels seus extrems hi ha un ventilador que produeix un espiral d’aire calent al llarg del túnel. Les grans dimensions de la instal·lació permeten que una persona pugui accedir al seu interior, passejar-s’hi i experimentar diferents sensacions. A l’entrada, al visitant se li lliuren dos petits trossos de gel perquè se’ls posi a la boca. Un és ondulat i salat; l’altre té forma d’espiral i és dolç. Al cap de pocs segons que el visitant ha accedit a l’interior de la instal·lació, els trossos de gel es desfan a la seva boca.

Si l’ull humà pogués veure la trajectòria de l’aire projectat pel ventilador, a la part frontal hi identificaria una forma espiral, mentre que a la part lateral hi identificaria una forma ondulada. En aquest sentit, Entrevendo suposa la materialització efímera d’una forma invisible: l’aire. Com indica el títol de l’obra, es tracta d’entreveure o “veure” a través del gust una realitat física que l’ull no percep: el corrent d’aire. S'activa així una experiència de sinestèsia o d'interferència entre dos o més sentits en la percepció d'un mateix fenomen. El mateix Meireles ho explica així: “Deixar o gelo derreter na boca e tentar perceber as diferenças entre os cubos é a única possibilidade para tentar apreender esta coisa invisível que é o vento.” (acervo.publico.pt/temas/jornal/cildo-meireles-quer-o-espectador-por-inteiro-) [consulta: 29 de gener de 2015]