Maqueta para monumento

Amb un gran sentit lúdic i experimental, les escultures de Moisès Villèlia configuren un món propi. Poeta i músic de formació, aconsegueix una concepció plàstica arrelada en l’avantguarda escultòrica d’Àngel Ferrant, Julio González i Alberto, com també en el constructivisme rus de Naum Gabo. Fill de tallista i dotat d’una gran habilitat manual, arran del seu pas per l’escola racionalista Montessori va aprendre a observar la natura i a treballar amb vegetals i materials erosionats pel mar. Però Villèlia volia dibuixar l’espai i articular buits, i ho va aconseguir amb l’ús del filferro, la canya de riu i el bambú. Així va néixer el seu univers lleuger i heterogeni de mòbils, escultures, objectes i éssers eteris, amb una gran adaptabilitat i capacitat de convivència dels materials. Com es pot llegir en una ressenya del 1960: «Tot harmoniós, subtil. La seva obra, de difícil execució, és un treball que es pot comparar amb el de les aranyes o les vespes, i un cop realitzat, ni tan sols sembla que hagi estat tocat».