Lectura
Lectura
1984 (1989)
arxiu d'àudio
imatge no disponible en línia

—Com separeu la creació figurativa dels poemes visuals i poemes objecte de la invenció verbal? En altres mots, treballeu la imatge a partir d'un estímul verbal? —Depèn de l'estat d'ànim i de com es produeix l'estímul. Puc anar pel carrer i sentir unes paraules que més endavant enfilaré en unes altres. O utilitzar material oníric. A voltes, llegint el diari rebo un estímul que tindrà una conseqüència en un altre lloc. En aquest aspecte, un es pot convertir en una magnífica caixa de ressonància. O una llanterna màgica. Qualsevol esdeveniment és bo per a disparar la imaginació. Cal estar sempre obert. Un estat que no sempre es pot mantenir. No necessito prendre drogues perquè a vegades veig estímuls pertot arreu. El fet més imprevist és a tocar de la realitat més quotidiana. Els carrers, si se sap mirar, ofereixen a cada tombant veritables ballets, no vellets (rialla). Travesses, veus una noia amb un vestit llarg, passa un cotxe, després cau un paper d'un balcó i ja tens un ballet en marxa. És qüestió de saber-ho veure. Amb tot, l'art no consisteix a explicar les coses. És molt freqüent veure individus que teoritzen molt bé i que agafant un llapis són incapaços de donar res de bo. Dos i dos no sempre fan quatre. Els pintors naïfs, limitats com són, pinten obres d'una poesia extraordinària i un gran abast. El conscient és una constel·lació del subconscient. Un amic meu hipnotitzador sostenia que l'hipnotisme és veritat, i que per això s'hi dedicava, però que estava envoltat d'escombraries. Volia desemmascarar els trucs dels farsants. Feia experiments amb mèdiums. Segons ell, els mèdiums més ben dotats eran gent anormal. Cal separar tots dos dominis. Sembla que la consciència externa trau força al món interior i a l'instint. L'art participa una mica de tot això. També cal saber aprofitar la riquesa de l'atzar, que evidentment té unes lleis però que ens són desconegudes. A vegades penso que l'atzar no existeix: només passa allò que necessites. Lladó, Ramon: «Entrevista a Joan Brossa: el poeta en estat d'aventura», El Temps (11 de juny de 1990), p. 76-79

els textos de la web MACBA parteixen d'una documentació prèvia. En cas que hi hagi algun error, agrairem que ens el comuniqueu.
títol original
Lectura
any d'adquisició
2011
tipus d'objecte
Objecte
dimensions
11 x 82,9 x 51,8 cm [obra amb peanya de fusta]
Copyright
© Fundació Joan Brossa, VEGAP, Barcelona
número de registre
R.4970
data
1984 (1989)
fons
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA
tècnica
Paper i teixit sobre fusta
crèdits
Col·lecció MACBA. Consorci MACBA. Fons Joan Brossa. Dipòsit Fundació Joan Brossa
Consulta la Biblioteca del MACBA per a més informació sobre l'obra o l'artista.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
contacte
per a més informació, pots posar-te en contacte amb nosaltres a través dels enllaços següents
per a més informació
colleccio@macba.cat