Considero la investigació com un viatge a l'inconegut, una capbussada al mirall de la imaginació; per tant no puc assegurar on porten les meves experiències actuals ni què pensaré jo mateix d'aquí a uns anys. De moment continuaré forçant els mitjans habituals de percepció per descobrir nous espais de sensibilitat. Accepto el passat pel fet que m'ha portat al present, i el futur depèn del present. Comprenc molt bé el poeta Stephen Spender quan diu que a la vida només existeix "el meu sempre". I has de saber que, paral·lelament als meus poemes visuals i els poemes objecte, l'any passat vaig escriure un llibre de sextines i sonets encara inèdit: Furgó de cua. Una cosa no treu l'altra. M'escapo de les classificacions. He dit moltes vegades que la meva obra no té mesura, només té límits. –Quin significat tenen per a vostè paraules com joc, teatre, il·lusió, màgia, somni, atzar, absurd, realitat? –El joc s'ha de transcendir. El teatre s'ha de reinventar (encara som a la tragèdia grega!). La il·lusió és un motor que no s'ha de perdre. La màgia s'ha d'entendre com una necessitat de canvi. El somni no s'ha d'acolorir. Per al creador, l'atzar és un factor important: a la pobresa de la limitació oposa un munt de possibilitats. L'absurd s'ha d'apedaçar. I a la realitat se li han d'obrir finestres; ha de ser un punt de partida, no pas d'arribada. Desembre de 1989 Picazo, Glòria; G. Cortés, Josep Miquel: «Entrevista a Joan Brossa» dins Joan Brossa. La creació artística com a qüestionament. Debats realitzats a l'IVAM el 18-19 de maig de 1990. Generalitat Valenciana, 1990