–Com li agrada més que el presentem, com un artista o com un poeta? –Jo sóc un poeta. Artista és avui sinònim de diners i especulació. En canvi els poetes som l’última fornada del benestar. El poeta no guanya tants diners com el pintor i per tant ha de viure una vida més justa. –La paraula futur està renyida amb la poesia? –No, en absolut. El que passa és que el poeta ha d'evolucionar. Jo he fet tota la vida poesia seguint el codi literari, però ara m'ajusto a les noves teconologies; no d'aquestes tan avançades, però sí semiavançades, com són els poemes visuals o els poemes objecte que permeten el poeta d’expressar-se en un altre codi. –Quina seria una de les seves màximes? –La tradició s'ha de continuar, no s'ha de repetir. Girona, Rosa: «Joan Brossa: poeta, 79 anys». Vida activa: com gaudir dels seus millors anys, núm. 1 (octubre de 1998), p. 22