–Vostè s'ha vist influït o s'ha interessat per determinats il·lustradors? –No, mai. Ho he dit moltes vegades: detesto la il·lustració. Quan he col·laborat en llibres o coses d'aquestes sempre he procurat treballar amb artistes que fossin del mateix voltatge, que m'hi pogués entendre. I penso que en aquest cas l'artista ha de fer una obra paral·lela, i no que si per exemple tu parles de molins de vent l'altre et faci un molí de vent, perquè això és limitar la imaginació del lector, per genial que sigui l'artista que ho fa. Jo sempre he triat els col·laboradors. Quan feia poemes visuals, al principi vaig tenir molts problemes. Jo no sóc dibuixant, sóc poeta. Per exemple, agafo una A d'un diari i la retallo, però això és un esborrany. Amb l'il·lustrador no m'hi entenia, perquè a mi m'agrada la lletra de pal sec que és representar un signe sense cap altre intenció que posar en contacte l'espectador amb el poema. No m'interessava fer exercicis estilístics. I passava que el grafista em deia que posar aquesta lletra negra sobre blanc era molt pobre i em volia posar una sèrie de perruques sobre la a, i fons de color... Jo li deia que no i s'enfadava i ja no volia treballar amb mi. Si jo només volia que algú em fes ben feta la lletra que havia retallat del diari. Ballester, Arnal: “Com fer una roda quadrada”, La Il·lustració. Revista molt il·lustrada de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, núm. 1 (novembre-desembre de 1994), p. 4-7