–A la poesia visual com a la literària hi ha diferents colors; pots fer un poema líric, o irònic o èpic. Depèn del que expresses, fas servir un llenguatge o un altre, o tècniques i materials diferents. Pots passar del llenguatge utilitari al llenguatge màgic. Per cert que vaig fer una sextina cibernètica. La sextina és una forma medieval molt complexa que va crear Arnaut Daniel, un poeta del trobar clus, és a dir, hermètic, gairebé surrealista. Uns amics em van posar a disposició una màquina i jo els vaig explicar què era la sextina. Em van dir: necessitem tants verbs, tants substantius, tants adjectius... Això ho fiquen a la màquina, li ho expliquen i ella sola fa uns versos molt bonics. Tots els versos tenien una estructura massa idèntica, és clar, però la màquina va crear unes imatges impressionants que semblaven sortides del subconscient. Això et fa pensar, perquè les imatges eren realment còsmiques. Va ser com un nen proveta... Ha! Ha! –De fet el mètode no és tan diferent quan crea els seus poemes visuals o els seus poemesobjecte.. , perquè no els realitza vostè... –No, jo ho imagino, en faig un esbós i, si es tracta de dibuixar-ho, ho dono a un dibuixant, i quan hi ha una cosa de mecànica, tinc un amic que es diu Manel Viñas que té una petita fàbrica i m'ho fa o m'ajuda a buscar els estris que necessito... –I en el procés de realització hi ha modificacions? O vostè deixa que els seus col·laboradors n'introdueixin? –No, no. Jo vigilo que no es modifiqui res, però no haig de patir perquè són molt fidels. En Manel és encara més perfeccionista que jo. Jo crec que el poema visual ha de tenir un nucli que s'ha de mantenir i la resta és secundari, però ell diu que no, que ha de ser exacte a l'esbós. S'hi mira massa, però ho fa amb bona intenció. És d'una gran ajuda. Tinc un objecte que encara no l'he exposat mai, el qual necessitava una àncora, no una de petita, no, de barco gran..., doncs ell me la va trobar. Una altra vegada necessitava una roda de carro quadrada i em va portar a una fàbrica. Quan l'amo va saber què volíem ens va dir: –Parleu amb l'encarregat i ja us entendreu amb ell... Ha! Ha! Ballester, Arnal: «Com fer una roda quadrada», La Il·lustració. Revista molt il·lustrada de l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya, núm. 1 (novembre-desembre de 1994), p. 4-7