—Com separeu la creació figurativa dels poemes visuals i poemes objecte de la invenció verbal? En altres mots, treballeu la imatge a partir d'un estímul verbal? —Depèn de l'estat d'ànim i de com es produeix l'estímul. Puc anar pel carrer i sentir unes paraules que més endavant enfilaré en unes altres. O utilitzar material oníric. A voltes, llegint el diari rebo un estímul que tindrà una conseqüència en un altre lloc. En aquest aspecte, un es pot convertir en una magnífica caixa de ressonància. O una llanterna màgica. Qualsevol esdeveniment és bo per a disparar la imaginació. Cal estar sempre obert. Un estat que no sempre es pot mantenir. No necessito prendre drogues perquè a vegades veig estímuls pertot arreu. El fet més imprevist és a tocar de la realitat més quotidiana. Els carrers, si se sap mirar, ofereixen a cada tombant veritables ballets, no vellets (rialla). Travesses, veus una noia amb un vestit llarg, passa un cotxe, després cau un paper d'un balcó i ja tens un ballet en marxa. És qüestió de saber-ho veure. Amb tot, l'art no consisteix a explicar les coses. És molt freqüent veure individus que teoritzen molt bé i que agafant un llapis són incapaços de donar res de bo. Dos i dos no sempre fan quatre. Els pintors naïfs, limitats com són, pinten obres d'una poesia extraordinària i un gran abast. El conscient és una constel·lació del subconscient. Un amic meu hipnotitzador sostenia que l'hipnotisme és veritat, i que per això s'hi dedicava, però que estava envoltat d'escombraries. Volia desemmascarar els trucs dels farsants. Feia experiments amb mèdiums. Segons ell, els mèdiums més ben dotats eran gent anormal. Cal separar tots dos dominis. Sembla que la consciència externa trau força al món interior i a l'instint. L'art participa una mica de tot això. També cal saber aprofitar la riquesa de l'atzar, que evidentment té unes lleis però que ens són desconegudes. A vegades penso que l'atzar no existeix: només passa allò que necessites. Lladó, Ramon: «Entrevista a Joan Brossa: el poeta en estat d'aventura», El Temps (11 de juny de 1990), p. 76-79