—Vostè ha conreuat exhaustivament la poesia visual. Creu vostè que la poesia visual té unes característiques pròpies, o més aviat es tracta d'una manera concreta de veure les coses?

—La poesia visual vol dir un canvi de codi: la considero la poesia experimental del nostre temps, perquè en la nostra societat la imatge és molt important. Veus imatges pertot arreu: pots fer quilòmetres i quilòmetres i trobes gran quantitat d'indicacions on el codi literari no es fa servir per a res. D'acord que són utilitzades només en un sentit pràctic. Però no veig per què el poeta no les pot transformar i donar-los una dimensió ètica. I pensem en la gran importància que té un art nou i eminentment visual: el cinema. Jo crec que ha estat un element transformador de la literatura. Encara que també, i per raons comercials, ha contribuït a divulgar la mala literatura... Tinc pensat de fer poemes visuals en videoclip. Però els meus poemes no anunciaran res, sinó tot el contrari. M'interessa, d'aquest mitjà, la rapidesa i la síntesi que comporta. És una eina interessant, i no veig per què el poeta ha d'estar sempre presoner del llibre. La poesia es troba per tot arreu i si el poeta té antenes i sensibilitat pot assajar formes noves que la societat li posa a les mans i que, per a ell, són gairebé un repte. No necessàriament hem d'escriure versos (amb tots els respectes pels versos). Jo, alhora que faig poesia visual, també escric sextines, cosa que no fan els noucentistes. I no parlem dels centenars de sonets i odes sàfiques que he escrit... Vull dir que la poesia no és un art exclusiu de la literatura.

Gual, Antoni; Ruiz, Carles: "Joan Brossa: l'alternativa poètica", Carrer dels arbres: trimestral de cultura. 2a època, núm. 1. (estiu de 1986), p. 14-23