A la vida, els fets no s'esdevenen ni amb la unitat ni amb el sentit que tenen a les novel·les. Em sembla un gènere mestís propi de quan la gent tenia molt temps per perdre. Prefereixo les arts de síntesi: la poesia i el teatre. […] Tothom és capaç de fer una novel·la. I no tothom és capaç d'escriure un llibre de poemes o una obra de teatre. Em sembla que era Stendhal que deia: "No m'ensenyeu la primera novel·la, ensenyeu-me la tercera per saber si l'autor és novel·lista o no." Vull dir que la novel·la és un gènere d'una altra època, en el sentit d'aquesta tendència a l'allargada excessiva, de fàrrec de paraules, de retòrica. Crec que les arts més característiques del nostre temps són les arts de síntesi com és la poesia i el teatre. […] Hi ha un seguit de recerques de tipus plàstic i mental que no trobes a la narrativa corrent i que m'han portat a la poesia visual. Alguns dels meus poemes que estan situats al límit de la literatura són descripcions molt precises d'objectes. D'aquí a l'objecte hi ha un pas coherent, oi? Cremades i Arlandis, Ferran: «Joan Brossa: l'eina i la feina», Papers de cultura, núm. 16, dins Papers d'educació. València, núm. 45 (juny de 1989). p. 26-29