Eulalia Valldosera
Sèrie Aparences: La maleta
Sèrie Aparences: La maleta
1994
Una maleta oberta dipositada a terra d’on han sortit elements que queden escampats: fragments de cos humà, peces de roba i medicaments. Cal situar aquesta composició fotogràfica d’Eulàlia Valldosera dins un conjunt d’instal·lacions i composicions fotogràfiques realitzades als anys noranta amb el títol d’Aparences i plantejades com una recerca entorn de la llum. D’aleshores ençà, la llum es va convertir en un element clau en la seva obra. Si a les instal·lacions (amb el títol Aparences: La casa, 1992-1995), l’artista situa objectes quotidians de la llar en diversos espais del museu o de la galeria i els exposa a projeccions de llum que creen grans efectes escenogràfics; a les composicions fotogràfiques projecta imatges de fragments del seu cos en estances d’una casa juntament amb objectes dipositats a terra. Aparences: La maleta, realitzada entre 1991 i 1995, forma part d’aquesta segona sèrie.
La mateixa artista la qualifica com una «experiència fotogràfica profundament performàtica». Sobre aquesta sèrie, explica: «El cos és ara la meva única eina i en exposar-lo a la llum il·lumino la seva part fosca, la seva materialitat, em pregunto si és rebuig, despulla, objecte. A poc a poc, els estris domèstics, les parets de la casa, els aparells van cobrant vida a les instal·lacions que es deriven d'aquesta experiència fotogràfica profundament performàtica. En un acte de depuració màxima m'enfronto a l'objectiu de la càmera, soc l'autora i la model, descobreixo que aquesta és la condició femenina, estar a banda i banda.» Valldosera crea una escenificació de clima surrealista i de cert dramatisme (els elements acaben resultant inquietants) que reflexiona sobre la presència i l’absència, la memòria i el desig, i sobre el món interior com l’espai –desconegut– del subjecte.
La mateixa artista la qualifica com una «experiència fotogràfica profundament performàtica». Sobre aquesta sèrie, explica: «El cos és ara la meva única eina i en exposar-lo a la llum il·lumino la seva part fosca, la seva materialitat, em pregunto si és rebuig, despulla, objecte. A poc a poc, els estris domèstics, les parets de la casa, els aparells van cobrant vida a les instal·lacions que es deriven d'aquesta experiència fotogràfica profundament performàtica. En un acte de depuració màxima m'enfronto a l'objectiu de la càmera, soc l'autora i la model, descobreixo que aquesta és la condició femenina, estar a banda i banda.» Valldosera crea una escenificació de clima surrealista i de cert dramatisme (els elements acaben resultant inquietants) que reflexiona sobre la presència i l’absència, la memòria i el desig, i sobre el món interior com l’espai –desconegut– del subjecte.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
els textos de la web MACBA parteixen d'una documentació prèvia. En cas que hi hagi algun error, agrairem que ens el comuniqueu.
Consulta la
Biblioteca del MACBA
per a més informació sobre l'obra o l'artista.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
contacte
per a més informació, pots posar-te en contacte amb nosaltres a través dels enllaços següents
per a més informació
colleccio@macba.cat
per a més informació
Sol·licitud de préstec d'imatges