En el context dels moviments feministes i de l’art pop de finals dels anys seixanta i començament dels setanta, Dorothée Selz va produir la sèrie Mimétisme relatif l’any 1973. Es tracta d’una sèrie en clau humorística i crítica que aborda la imatge de la dona seductora transmesa per les revistes de moda i els calendaris, i també de les obres de l’artista pop Allen Jones. Selz elabora diferents díptics d’imatges amb una fotografia d’una model procedent d’un anunci i una altra de la mateixa artista imitant o reproduint el posat de la model. Després, col·loca les fotografies en un marc de ciment i pintura acrílica de colors vius amb decoracions fetes amb eines de pastisseria. Com si es tractés de sucre o de caramels de colors, les dones de calendari es mostren com objectes visuals per consumir.---L’artista qüestiona els models identitaris femenins dins la societat de consum i la mateixa idea de desig. La combinació del paper de la model i de l’artista ressalta l’artificialitat de la imatge de pin-up construïda pels mitjans. «En una època en què els moviments feministes denunciaven i rebutjaven la idealització i cosificació del cos de la dona per parts de les revistes, la reapropiació de la imatgeria popular que fa Selz posa de manifest el desig ambigu de rebutjar i, alhora, assemblar-se a aquestes icones.» (Elsa Coustou: Dorothée Selz. Londres: Tate Gallery, setembre 2015) La mateixa artista explicava la gènesi de l’obra arran de la seva participació en l’exposició The EY Exhibition: The World Goes Pop a la Tate Gallery de Londres l’any 2015, referint-se a l’ambivalència que el model de dona seductora exerceix en les dones: «De 1960 a 1975, la dona apareix representada en la imatgeria popular (calendaris) o sofisticada (la revista Playboy o les obres d’Allen) com una seductora, una femme fatale o pseudoprostituta. O bé, a l’altra banda, apareix com una mestressa de casa o mare de família. Aquests dos clixés eren els més habituals: mare o femme fatale. Crec que les dones es trobaven en una posició ambigua, entre el desig secret d’assemblar-se als “models femenins sexis” i el rebuig d’aquests models. Va ser quan reflexionava sobre això que vaig concebre aquesta sèrie, on em represento com una model i subratllo humorísticament l’ambivalència de la imatge femenina en els retrats sexis.» (Dorothée Selz entrevistada el setembre de 2015. https://www.tate.org.uk/whats-on/tate-modern/exhibition/ey-exhibition-world-goes-pop/artist-interview/dorothee-selz. Tots els fragments reproduïts procedeixen d’aquesta entrevista.)