A començaments dels anys seixanta, Nigel Henderson, que havia servit com a pilot a la Segona Guerra Mundial, va incorporar al seu treball pictòric tecnologies modernes com la macrofotografia o la fotografia aèria. Aquestes eines científiques, que havien tingut una aplicació immediata per a usos militars i de topografia, van permetre articular noves mirades sobre el territori i noves visions del món. Henderson fa una intervenció pictòrica sobre fotografies obtingudes des de l’aire. Sense donar cap referència geogràfica, hi reconeixem perfils i formes de deltes, de petits arxipèlags i, en altres sèries, de camps de conreu. Tot i que el punt de partida són imatges de llocs reals i mapes fotogràfics del territori, acaben configurant geografies imaginàries.