Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) va ser, als anys cinquanta, un dels primers a introduir a Catalunya la música aleatòria i les creacions musicals compostes per ordinador. De formació científica (llicenciat en química), s'ha interessat per les teories matemàtiques de la probabilitat i per la física de l'atzar, que ha utilitzat en les seves composicions electroacústiques. La seva capacitat d'integrar diversos llenguatges artístics i l'experimentació continuada l'han portat a col·laborar amb alguns dels creadors catalans més significatius. L'encontre amb Joan Miró el 1955 va marcar la seva forma de crear, guiada des de llavors pel desordre i l'atzar. Va col·laborar a Cop de poma (1963), el projecte artístic liderat per Joan Miró, en què van participar també Joan Brossa, Antoni Tàpies i Moisès Villèlia. Afí al concepte brossià de “poesia visual”, Mestres Quadreny ha donat a les seves composicions musicals un tractament d'obra plàstica amb partitures que, a més de peces sonores, són també obres visuals. Per això les seves composicions han estat anomenades “músiques visuals”. El MACBA en conserva algunes de les més significatives. Per la seva complexitat conceptual, i també per la bellesa formal de la partitura, obres com Quartet de Catroc (1962), Suite bufa (1966), Variacions essencials (1970), Aronada (1971), Self service (1973), L'estro aleatorio (1973-1978) i Homenatge a Robert Gerhard (1976) són, a més de composicions musicals, obres amb un alt valor plàstic, realitzades amb una gran llibertat creativa. A Self service la interpretació només és possible gràcies a la participació del públic, convertit en intèrpret d'instruments escollits pel compositor. L'estro aleatorio, composta a partir de taules de nombres aleatoris i formada per estructures musicals de temps indefinit, és un conjunt de sis concerts per a solistes diversos i orquestra simfònica que parteix d'una col·lecció de dotze concerts de Vivaldi reunits amb el títol de L'estro armonico. I en d'altres, com Aronada –paraula que prové del sànscrit i que es refereix al “cercle dels sons audibles”–, la música es genera a partir d'una partitura circular en forma de diana que pot ser interpretada per qualsevol instrument i té una durada de temps indefinit.