L'obra d'Antoni Cumella (Granollers, 1913-1985) es caracteritza per una constant indagació en les formes i textures del volum ceràmic. Seguint la línia de renovació del llenguatge de la ceràmica de Llorens Artigas, la ceràmica deixa de ser un objecte d'ús decoratiu per entrar de ple en l'àmbit de l'escultura. Cumella mai la va entendre com un art aplicat, sinó com una indagació de la matèria i les formes en l'espai. Als anys cinquanta havia arribat a la maduresa creativa i el 1953 va començar a crear plaques i relleus ceràmics, que el van decantar finalment cap als grans volums i les intervencions arquitectòniques. El material de treball preferit de l'artista, per la seva ductilitat, va ser el gres esmaltat, en què va introduir tècniques orientals de cocció a alta temperatura (com ja havia fet Llorens Artigas) per aconseguir una qualitat que li permetés desprendre's de qualsevol element decoratiu i centrar-se en el que li interessava: l'exploració de la dimensió espacial i les qualitats pictòriques de la matèria. L'obra de Cumella conté una gran varietat de formes: ovoides, esferes, campanes, cilindres i cons, amb gruixos i amplades diferents, que juguen especialment amb la rotació, però que alhora contenen una gran riquesa de tons i matisos de color. Cumella opta pels monocroms amb profusió de matisos, gradacions i granulats. Amb una concepció arquitectònica de la ceràmica, l'artista va aplicar una mirada contemporània al volum del gres esmaltat i el va situar en l'àmbit de l'objecte artístic.