Aquesta obra s'emmarca en la sèrie Árvore do dinheiro (Arbre dels diners, 1969) on Meireles analitza la paradoxa del valor simbòlic enfront del valor real de les coses i qüestiona les diferències entre valor real, simbòlic i d'intercanvi.

Per aprofundir en aquesta anàlisi del valor, del 1974 al 1978 es va endinsar en el terreny de la falsificació artística i va produir, a tall de paròdia, Zero cruzeiro (Zero cruzeiros) i Zero centavo (Zero centaus), amb la qual cosa reduïa el valor del diner a zero. També va substituir els personatges il·lustres que acostumen a adornar els bitllets per dues persones, en principi, al marge de la societat brasilera: un intern d'un manicomi que havia visitat a Trinitat i un indi kraô. A Zero dollar (Zero dòlars, 1978-1984) i Zero cent (Zero centaus, 1978-1984), aprofundeix en el significat del fet monetari, entenent la divisa com a representació icònica d'un país. En aquestes obres els diners es converteixen en paradigma de la relació entre matèria i símbol, ja que poden ser les dues coses alhora.

"Vaig fer servir el dòlar en la meva obra amb l'esperança de poder defugir l'associació estereotipada de la moneda brasilera amb la infalció fent una cosa directa i simple. Això no passava amb el dòlar; era més universal. Perquè Zero cruzeiro, el problema va més enllà. La gent agafa el bitllet i pregunta: 'Què és un cruzeiro? En quina llengua és això?'"

Cildo Meireles