Des dels anys seixanta, Lawrence Weiner ha estat una figura clau en la redefinició de l'objecte artístic que va suposar l'art conceptual. El conceptualisme de Weiner s'ha centrat en un treball sobre el llenguatge, que ell entén com un mitjà per representar les relacions materials amb el món exterior de forma neutra i objectiva. És a través d'un ús determinat de les paraules, de frases enunciatives i afirmacions que Weiner aconsegueix eliminar referències a la subjectivitat de l'autor. Les seves sentències, que ell defineix com a escultures i que sempre tenen en compte el context i l'espai en què s'exposen, s'han pogut llegir en les més destacades institucions d'art, en espais oberts, en llibres, postals, pòsters, pel·lícules, discos, tapes de claveguera i fins i tot en paquets de sucre.

Some Objects of Desire es va produir el 2004, i es planteja com una immensa "equació matemàtica" que ocupa la paret i que posa l'accent en la relació entre humans i objectes materials. És una obra descriptiva i metafòrica que, amb una inexacta fórmula quantitativa i un llenguatge enunciatiu però ambigu, afirma la relació entre cadascun de nosaltres i diferents tipus d'objectes. Com en altres obres, l'autor incorpora els signes gràfics propis de la ciència (el positiu, el negatiu, el tant per cent i l'equivalent), selecciona la tipografia i l'adapta al mur on ha d'anar l'obra, encercla determinades paraules i juga amb els colors, en aquest cas el blau i vermell. També com en altres obres, utilitza un llenguatge clar, concís, efectista i de termes directes que té en compte la mida de la lletra, les proporcions, la composició, els aspectes volumètrics de les paraules i la visualitat. Weiner tradueix el seu text a la llengua que es parla en el lloc d'exposició; en aquest cas, al català i al castellà. I és que els missatges de Weiner, com ja va indicar el seu autor en una declaració d'intencions del 1969, volen afavorir les idees més que la seva materialització. Les propietats del llenguatge s'ajusten a les aspiracions de Weiner: és accessible, democràtic i comú a tots, i posa en el centre la figura del receptor.