Els cartells psicodèlics de Sture Johannesson van escandalitzar la progressista societat sueca dels anys seixanta. La seva defensa de les substàncies psicotròpiques i la crítica al concepte d’autoritat social van provocar la censura en institucions públiques i privades. Durant més de vint anys, la seva producció de cartells li va servir per denunciar que la manera en què la societat construeix i transmet les seves pautes d’autoritat acaba sent més al·lucinatòria que els efectes de qualsevol droga.---Entre les diverses sèries de l’artista, destaca l’anomenada Danish Collection, un conjunt d’onze cartells impresos entre 1967 i 1969 a la Permild & Rosengreen de Copenhaguen, una impremta danesa que imprimia els pòsters per a artistes com Asger Jorn, el gran expressionista abstracte danès. La Danish Collection condensa els elements més significatius de la producció de Johannesson, com són l’estètica psicodèlica, un cromatisme intens i de fractura plana, un grafisme innovador i els missatges contundents de crítica social. Alguns es van fer per anunciar exposicions –cal esmentar la de Palle Nielsen, Model per a una societat qualitativa (1968), que es va presentar al Moderna Museet d’Estocolm. Contràriament a l'art psicodèlic més habitual en aquella època, que prenia com a referents estètics l’Art Nouveau i el cartellisme del segle XIX, l’obra de Johannesson combina un estil tipogràfic i de collage deutor de dos artistes dadà alemanys: John Heartfield i Hannah Hoch. Johannesson combina la radicalitat d’aquests referents amb la claredat i l'impacte de la publicitat comercial. «Els cartells de Johannesson adopten moltes claus visuals del moviment psicodèlic internacional ―la paleta LSD, la política contracultural, el sentit de fluïdesa―, però el que els fa singulars és que es van crear en un context artístic. Les obres gràfiques de Johannesson sovint s’acosten més al constructivisme i a Rodtxenko que als cartells de rock de l’era Fillmore. L’estil de l’artista es negava a ser fixat.» (Francesca Gavin: «Sture Johannesson», Dazed, juliol de 2012) La radicalitat de l’obra de Johannesson prové, en gran mesura, dels missatges escrits que incorpora als seus cartells: No mataràs! U.S.A. - Union of Stoned Anarchists (Sindicat d'Anarquistes Fumats); Dolça Malinda! L’alcohol és el mag imperial o L'Andrée farà un viatge! Tot el que es pugui fer químicament es pot fer per altres mitjans! La recepció de la Danish Collection sempre va ser polèmica. El cartell Ataquem les institucions! s’havia de penjar a la façana del Palau Reial d’Estocolm. En aquest mateix cartell s’hi podia llegir: El regne és a dins teu. D’altres animaven a provocar una crisi de l’art i un intercanvi lliure del mercat: Crisi de l'art! Un govern lliure i flotant! De tots els cartells danesos, destaca la Declaració de la llibertat sobre les barricades II, originalment titulat La revolució significa consciència revolucionària. Johannesson el va dissenyar el 1968 per presentar l’exposició Underground, que s’havia de celebrar al Lunds Konsthall el 1969. Conegut com a Hash Girl (Hashflicka en suec), és el pòster de l’artista que ha causat més impacte. Johannesson hi planteja una paràfrasi del conegut quadre d’Eugène Delacroix La llibertat guiant el poble (1830). La fotografia en primer pla d’una noia nua de color rosa brillant fumant una llarga pipa de haixix contrasta amb una fulla de marihuana en un fons blanc amb motius vegetals i la reproducció del quadre de Delacroix a la part superior del cartell. A finals de 1968, Folke Edwards, el director del museu més progressista de Suècia en aquell moment, el Lunds Konsthall, es va veure obligat a dimitir i l’exposició va ser prohibida. Al cap del temps, ja als anys 2000, la imatge del cartell s’ha utilitzat en films i en campanyes de grans marques comercials sueques.