L'activitat literària i artística de Ladik mostra un fort component feminista i tracta temes com ara l'erotisme, la bisexualitat, la societat patriarcal i l'espiritualitat, inspirant-se tant en llegendes paganes com en estereotips cristians, el folklore, el superrealisme o esquemes del dadaisme. Va estar associada a l'avantguarda iugoslava dels anys setanta, on hi havia una escena artística amb més grau de llibertat i tolerància que en altres països de l'est. Aquesta situació va permetre una major radicalització de les pràctiques artístiques. Va formar part del grup Bosch + Bosch, establert a la ciutat de Subotica, prop de la frontera amb Hongria, des del 1969 al 1976. Aquest grup, on hi havia artistes com ara Slavko Matkovic, Bálint Szombathy, Lászlo Szalma, Lászlo Kerekes i Ante Vukov, es va caracteritzar per l'ús de diversos tipus d'expressió artística de forma eclèctica i autoreflexiva, com ara el body art, la performance, l'art postal, el landart o l'art conceptual. El grup va ser clau en l'intercanvi d'informació sobre l'art occidental en les societats hermètiques de l'Europa de l'Est. A principis dels anys setanta, Ladik va crear una sèrie de poemes visuals en què utilitzava la tècnica del collage, moltes vegades sobre paper pautat. Estaven elaborats amb retalls de diaris, revistes femenines, patrons de costura i segells postals, i amb ells va experimentar en els camps pictòric, semàntic i musical, encara que l'àmbit pictòric en moltes ocasions va destacar per sobre de la coherència verbal o la partitura musical. Les obres, concebudes com a treballs literaris i artístics, li servien al mateix temps de partitures per a les seves performances de poesia sonora. En aquestes obres predominen els temes tradicionalment femenins, com ara la costura o els exercicis de punt, tot explotant l'ambigüitat de la suggestió i recorrent les interconnexions entre la poesia, la pintura i la música.