Realizada al començament dels anys vuitanta, quan el cinema experimental s’interessava pels aspectes més textuals del mitjà i prioritzava una aproximació semiòtica i estructural, So Is This constitueix un exercici de textualitat fílmica. Michael Snow enregistra, sense cap so, una llarga successió de paraules de color blanc que van apareixent damunt d’un fons negre. Amb una sola paraula a la pantalla (en cap moment se n’hi veumés d’una), es van configurant missatges entorn de la paraula this.

This

is

the

title

of

this

film.

The

rest

of

this

film

will

look

just

like

this.

…

Amb una imatge de poca qualitat, com si es tractés de cinema dels anys vint o trenta, el temps d’exposició de cada paraula varia segons la seva longitud: les paraules més breus (com is o of) se succeeixen ràpidament, mentre que d’altres, com long, es mostren en pantalla més estona. D’una manera clarament autoreferencial i sense cap contingut narratiu, els missatges proposen una reflexió sobre l’acte de la mirada i sobre la mateixa condició del cinema. En el film, Snow es refereix a la inexistència de contingut narratiu i en desmenteix la suposada necessitat, amb missatges com: This, as they say, is the signifier (Això és, com diuen, el significant) o Some of the more cultivated members of the audience may regret the lack of indepth semiological analysis in this film (Alguns dels membres més cultivats de l'audiència poden trobar a faltar una anàlisi semiològica profunda en aquesta pel·lícula). So Is This redueix la semiologia a pura semiòtica.

So Is This solapa l’experiència de la lectura i l’experiència cinematogràfica dificultant la «normalitat» de l’una i de l’altra. La pel·lícula situa l’espectador/lector en el lloc del present immediat. Sense cap altre element que el mateix discurs i sempre situat en l’ara, Snow estableix una relació molt singular entre l’espectador i el film: una cosa semblant a un llenguatge privat.