La deconstrucció de la unitat entre imatge i text és un recurs habitual en els vídeos de Rosler, però en aquesta peça s’intensifica: imatges de vídeo, fotografies fixes i un text en pantalla discorren en paral·lel sense cap correlació formal. Una dona de classe mitjana americana dóna el sopar al seu fill petit a la cuina i el prepara per anar a dormir, mentre la ràdio emet una entrevista a una galerista sobre l’art dels anys seixanta i un text escrit que al·ludeix a les formes de dominació de la vida quotidiana recorre lentament la pantalla. Basant-se en les anàlisis sociològiques de l’Escola de Frankfurt, compara la vida a Xile amb la dels Estats Units. A aquests tres registres visuals (l’entrevista televisiva, el diàleg d’una mare amb el seu fill petit, i un text teòric en pantalla), Rosler hi superposa fotografies familiars, anuncis trivials de revistes i imatges del dictador xilè Augusto Pinochet. Aquesta simbiosi fragmentada d’imatges fixes, acció, so i discurs sintetitza, segons la mateixa artista, «el This Is Your Life de l’artista-mare». Un context vital en què els mitjans de comunicació i l’Estat es confonen amb la vida privada: la barreja d’elements auditius, textuals i visuals suposa un episodi condensat de l’experiència diària, a més de mostrar les escletxes per on la política s’infiltra en la vida quotidiana.