El treball d'Armando Andrade Tudela estudia la relació entre forma, tipologia i significat. El significat emergeix des d'estructures molt simples i es transforma també d'una manera molt senzilla, per superposició, mitjançant la intersecció del context que ha donat origen a una forma i aquell altre (natural, social, cultural) en què aquesta forma està funcionant. Sense títol 1 i Sense títol 2 (2008) formen part d'una sèrie de cinc escultures similars derivades d'objectes minimalistes d'acer i rotang. L'ús d'aquest darrer material està vinculat a una modernitat «exòtica» o «suau» i a una noció romàntica o colonial d'una economia basada en productes naturals o artesanies tradicionals. Alhora, els objectes de rotang recorden els experiments de l'art òptic. El teixit d'aquest material, capa sobre capa, produeix un efecte psicodèlic que és un exemple clar de com l'artista fa servir la repetició, el ritme i el color per suggerir una visió al·lucinatòria. D'aquesta manera, mostra el seu interès per les possibilitats de transformar la percepció humana, amb una marcada al·lusió a la contracultura de la dècada del 1960.