«Amb una aptitud sorprenent per al dibuix i un esperit subtil i irònic, Gego crea una obra assentada en l'ús d'un element únic, primari i mínim: la línia.»

PERUGA, Iris: «El juego de crear», a Gego. Desafiando estructuras. Barcelona/Porto: MACBA / Museu Serralves, 2006.

Si bé Gego va desenvolupar la seva àmplia experimentació amb la línia a través del dibuix i del volum, la seves composicions a l’espai amb xarxes i malles metàl·liques l’apropaven, quasi d’una manera natural, al món del teixit i del tèxtil. En els darrers anys de la seva trajectòria, entre 1988 i 1991, va produir el que ella mateixa va anomenar Tejeduras: petits treballs amb paper elaborats mitjançant el procediment tèxtil de la trama i l’ordit. Amb aquestes obres l’artista retornava al seu treball inicial amb paper, però ara no com a suport per desplegar-hi la línia, sinó construït i manipulat com un objecte.

Gego recicla els seus propis gravats, així com revistes i impresos comercials, que va tallant en tires fines com si es tractés de paper reciclat. De fet, fa servir tot el que troba a mà, com les fines tires daurades dels paquets de tabac. Amb una gran habilitat compositiva, aconsegueix veritables teixits amb paper. Alguns recorden les seves geometries inicials; d’altres el seu treball amb la línia, i d’altres es plantegen com trames o superposicions complexes de trames. Gego projecta algun rostre i fins i tot alguna Reticulárea amb el seu paper teixit, amb estructures reticulars de línies o varetes, com una referència a una etapa anterior. Un treball de trama i ordit amb paper en el qual, sense abandonar la seva preocupació per l’estructura i l’element constructiu, sembla voler retornar a algun moment en què s’ha referit d’una manera directa al mon quotidià.