El món del cerimonial ha interessat Miralda des de finals dels anys seixanta. A més d’orquestrar tot tipus de cerimònies que han unit geografies físiques i mentals, també ha documentat el lloc de trobada de cultures diferents a través de rituals col·lectius com processons, desfilades o manifestacions. Nova York ha estat un dels seus camps d’acció. Les notes sacropaganes documenten, a través d’apunts i imatges, el contrast a la ciutat de Nova York entre les celebracions religioses de Setmana Santa al barri extrem del Bronx porto-riqueny i una desfilada a Broadway commemorant l’alliberament dels ostatges americans del Pròxim Orient. Si, d’una banda, les processons pasquals al Bronx mostren tots els signes de mestissatge de la població hispana d’aquest barri, la desfilada a Broadway exhibeix la identitat americana davant la crisi que va suposar el segrest de ciutadans americans a l’Iran. Més enllà del folklorisme o d’una etnografia fàcil, Miralda s’interessa pel lloc del comú, aquest intercanvi de l’espai simbòlic que es produeix en tot procés de mestissatge, i per les diverses maneres d’entendre el món que cohabiten en una mateixa geografia física i urbana.