Eulàlia Grau és una artista molt crítica davant la situació històrica i social de les dones. La sèrie Discriminació de la dona (1977) aborda la condició de la dona, a qui la societat assigna un rol en l'entorn familiar i de la llar abocant-la a ocupar els llocs subalterns. Si bé aquesta mena de denúncia està implícita en totes les obres d'Eulàlia Grau, les imatges d'aquesta sèrie mostren de forma directa i amb gran cruesa la frustració, la fatiga, el sotmetiment i el desànim de les dones. La desigualtat davant de l'home no es manifesta només en l'entorn domèstic, laboral i en la vida quotidiana, sinó que s'exerceix en tots els nivells, inclòs el context legal i jurídic.
En aquesta sèrie la condició laboral femenina es mostra a través de minyones, secretàries, obreres i pin ups, mentre que la depressió femenina s'explicita en imatges de dones fumadores o bulímiques. L'equiparació d'escenes indica que les dones queden confinades a un tipus d'oficis que requereixen una qualificació escassa. En aquest context, la pornografia o el tràfic de blanques són tan sols la darrera baula en la cadena d'explotació femenina. Grau escriu: "L'home en la seva vida quotidiana (el futbol, el bar...), i la dona en la seva (els llocs subalterns de la societat, els fills...). La sèrie d'imatges carceràries fa patent que aquesta discriminació de la dona s'accentua, si és possible, a la presó, on els fills comparteixen el càstig imposat a la mare. Si bé, en definitiva, la soledat, tant dels homes com de les dones, és la mateixa a la presó que a fora".
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.