La instal·lació Deaf Dance presenta el grup de ball de tap dance Bosanski Vidici, procedent de la regió de Glamoc, a Bòsnia i Hercegovina, els membres del qual són immigrants bosnians a Düsseldorf. Tradicionalment, aquests grups de tap dance duen a terme coreografies sense acompanyament musical. Agafats de les mans, els ballarins escolten la veu del líder del grup i segueixen les seves breus instruccions a l'hora d'executar els passos i els moviments. Els ballarins porten vestits extrets del món del teatre, de diverses èpoques històriques, en lloc de dur els seus vestits regionals tradicionals. Amb aquest fet, Danica Dakic vol posar en relleu la qüestió de les identitats culturals i els malentesos, desacords i tensions que existeixen avui dia al voltant d'aquest tema arreu del món. Dakic utilitza, doncs, la dansa com a llenguatge universal: "La gent diu que ballar és universal, que tothom pot relacionar-s'hi, connectar-hi", afirma l'artista. Al llarg del vídeo, les imatges «barroques» que mostren els cossos d'aquests ballarins en moviment, amb els peus i els caps fora del marc visual, esdevenen visualment molt eficaces. Tal com explica la mateixa artista, el seu objectiu és parar atenció en els detalls, en les petites diferències, amb més potencial que les vistes o els efectes panoràmics.