El projecte (Ir. T. n.º513) zuloa condensa bona part dels interessos d’Ibon Aranberri. Els seus vídeos, accions en el paisatge, documents i fotografies se situen en la frontera entre l’arxiu, el registre documental i les intervencions de land art. Al 2003 l’artista va tapiar amb una estructura metàl·lica negra l’accés a una cova de les muntanyes de Guipúscoa d’alt interès científic: la cova d’Iritegi. La nomenclatura del títol de l’obra (Ir. T. n.º513) correspon al codi científic propi de les guies arqueològiques. L’artista va deixar un petit pas d’entrada per a la colònia de ratpenats (una espècie en extinció) que ha habitat la gruta des de fa segles, però va vedar l’accés a les persones a un espai natural molt significatiu per a l’imaginari col·lectiu d’Euskadi. Va ser, per tant, una obra de land art que no es va fer amb la finalitat localista de preservar el paisatge, sinó per recodificar-lo i crear-hi nous significats col·lectius.