Aquest poema tàctil forma part de les primeres obres de Muntadas. Si bé més endavant, el treball de l’artista s’ha construït com una anàlisi social i semiòtica del paper dels mitjans de comunicació, a començaments dels anys setanta, les seves propostes es centraven en l’experiència corporal i sensorial immediata i no tant en la reflexió conceptual. A través d’elements pobres com el paper de vidre, la cinta adhesiva o el cartró, Muntadas plantejava peces que incitaven a la percepció de diferents textures i a l’experimentació global del tacte.