Situat com un dels impulsors, als anys vuitanta, de la “nova objectivitat” fotogràfica i de la fotografia com a tableaux, Craigie Horsfield va realitzar una sèrie a la Barcelona postolímpica dels anys noranta. Amb el títol La ciutat de la gent, i comissariada per Manuel J. Borja-Villel i Jean-François Chevrier, va presentar una cinquantena de retrats fets a persones de la ciutat en una impactant exposició a la Fundació Tàpies. Alguns d’aquests retrats avui formen part de la Col·lecció MACBA. Per al fotògraf, la sèrie de Barcelona va suposar una nova manera de treballar articulada entorn a projectes de col·laboració social. Per seleccionar les persones, Horsfield va treballar amb un equip format per antropòlegs, economistes i arquitectes, que van compartir així la seva visió dels grups socials de la ciutat. Si bé van incorporar diferents àrees urbanes, van posar una especial atenció en la zona de Nou Barris. En concret, en els barris de Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Barró. Durant el procés de treball, les persones compartien vivències i la seva visió del barri on vivien i de la ciutat. Realitzades en estricte blanc i negre i amb una acusada frontalitat, Horsfield va presentar les fotografies en grans formats que interpel·laven, d’una manera molt directa, l’espectador. El resultat és un fresc de retrats d’una gran força visual però sobretot, un retrat viu de la ciutat i de les seves constel·lacions humanes. Com indicaven els comissaris de la mostra: “A través de les imatges d’indrets i de ciutadans de Barcelona, Horsfield tractava de descriure les relacions humanes en el si de la ciutat perquè l’espectador en pugui reconèixer la seva estructura bàsica. Per a Horsfield, la fotografia ha de tenir una part de responsabilitat en l’evolució de la nostra percepció i de la nostra consciència de la realitat del món i de la seva transformació.”