A Nova York, durant els anys setanta, l'artista brasiler Hélio Oiticica va concebre, juntament amb el cineasta Neville Almeida, diversos projectes amb el nom de Quasi-Cinemas, una sèrie de projeccions-performance com la sèrie Experiments en bloc a Cosmococa – programa en progrés (1973). Els Cosmococa, numerats del CC1 al CC9, consisteixen en ambients complexos que inclouen projeccions sincronitzades amb bandes sonores molt treballades i una decoració específica. S'hi projecten imatges de personatges coneguts sobre els quals ha traçat línies de cocaïna. La pols de la coca pren forma i modifica la imatge com un maquillatge o una màscara. Oiticica els ha anomenat sovint un "joc de plaer" i una "farsa". Amb la cultura pop, la música llatina i americana i la cocaïna, Oiticica ofereix la visió d'una globalització metabolitzada.