Sense títol

Influïda per l’automatisme surrealista i pels corrents existencials sorgits al París de la postguerra, la pintura de Michaux és un camp d’acció del gest lliure i dels moviments generats per la ment. Un dels seus grans temes és la figura humana, filtrada sempre per una constant recerca mental i per l’experimentació amb la pròpia consciència.

En la seva l’obra pictòrica, destaca una llarga sèrie de retrats sense títol. Es tracta de rostres de colors intensos construïts a partir de diverses masses de color. Michaux fa servir l’aquarel·la per aconseguir una execució ràpida, intensa i concentrada. Aquesta aquarel·la sobre paper realitzada l’any 1948 mostra un rostre traçat amb línies subtils i acolorit amb taques de color blau, verd, groc i vermell. És una pintura espontània, de gest ràpid i enèrgic, amb figures amb un aire espectral, com si es tractés d’una aparició. Són éssers poc definits, sovint només esbossats, amb ulls esbatanats i que mostren ferides. Semblen emergir d’un món oníric o d’un univers mental alterat o guiat per substàncies psicotròpiques. La invenció de cal·ligrafies visuals, la indagació de tot allò que és informe i la reinvenció del cos humà cal situar-los en el context de redefinició de l’abstracció europea de postguerra.