Fill d'emigrants russos, Philip Guston va néixer l'any 1913 a Montreal, Canadà. A l'edat de sis anys es traslladà amb la seva família a Los Angeles. Interessat des de molt jove pel dibuix, l'any 1927 entrà a la Manual Arts High School d'aquella ciutat on s'inicià el seu interès pel dibuix. Amic de Jackson Pollock, ambdós van ser expulsats de l'escola per dibuixar còmics on ridiculitzaven el programa acadèmic del centre. Exceptuant una breu estada a l'Otis Art Institute l'any 1930, la seva formació fou bàsicament autodidacta. A la dècada dels cinquanta esdevingué una de les figures rellevants de l'expressionisme abstracte, però no fou fins l'any 1970, arran d'una exposició a la Marlborough Gallery de Nova York, que la seva obra rebé el reconeixement unànime de la crítica. Al llarg de la seva vida, farcida de moments complicats, una de les seves ambicions fou crear un art en constant experimentació i renovació.

En les fases de transició i els moments de dubte que pateix l'artista és quan el dibuix té un paper decisiu en la seva obra i es converteix en una eina d'assaig i regeneració del seu art. Philip Guston diu: "És l'acte de dibuixar que et porta a noves trobades, que resulta suggestiu, que et permet descobrir. De vegades, sembla que n'hi ha prou amb dibuixar, sense deixar-se distreure pel color i el volum. Tanmateix fer del dibuix i la pintura una sola cosa és una vella ambició."

El 1966 Guston exposà les seves últimes pintures i dibuixos al The Jewish Museum de Nova York. Des d'aquest moment s'inicia un període caracteritzat per l'abandó de la pintura i la dedicació absoluta al dibuix. Realitza imatges d'objectes paral·lelament al que ell anomena "dibuixos purs", els quals, observats en conjunt, evidencien l'acurada recerca d'una nova solució pictòrica. Air, Edge, Horizon i Mark són obres il·lustratives d'aquest moment en què l'artista indaga en un terreny pròxim al minimalisme, i foren considerades decisives en la seva obra pel mateix artista. Anomena indistintament "reductius", "minimalistes" o "purs" aquest tipus de dibuixos que trenquen amb la producció immediatament anterior i on la línia, de traç senzill i directe, adopta la seva pròpia identitat com a organitzadora de la composició de la superfície. Guston diu: "Què passaria –vaig pensar– si ho eliminés tot excepte el sentiment inicial, el pinzell i la tinta...? Era com si em posés a prova a mi mateix, veure el que sóc, el que era capaç de fer. És curiós, en aquell moment dels seixanta, jo volia ser un estrany per a mi mateix." Els dibuixos "purs" de Guston, alhora que independents, vistos en conjunt creen una seqüència que revela l'acurada recerca d'una nova solució pictòrica. En un sentit fou el seu retorn a l'essencial, el bàsic, malgrat que senti alhora una necessitat per a l'objecte tangible.