Des de plantejaments conceptuals rigorosos, Peter Friedl mostra una habilitat artística extraordinària per continuar el procés iniciat als anys seixanta de desmaterialització de l'objecte artístic. Friedl es pregunta com es pot redefinir la pràctica artística, com es pot convertir en estratègia per desarmar el poder establert, es pregunta pel significat del "gènere" avui dia, pel grau d'autonomia necessari i desitjable per a l'art. Els seus treballs rebutgen la categorització estilística o formal i es converteixen en "actes estètics" que ofereixen diversos models per intentar donar resposta a aquestes preguntes. Friedl crea camps d'acció i símbols oberts en els quals el mateix observador pot crear les múltiples relacions que donen sentit a la seva obra. L'artista juga amb els significats i les funcions de l'art, i els posa en relació amb altres disciplines com ara el disseny, la crítica, la literatura, etc. Els treballs de Friedl són el resultat d'un procés teòric i estètic que té en compte el plaer i la diversió intrínsecs a la seva producció. A Playgrounds, Peter Friedl centra l'interès en la representació de la infància i explora una tipologia que s'hi relaciona directament: els parcs infantils. Una doble projecció recull imatges de parcs infantils preses des de l'any 1995 a diversos llocs del món. Aquestes imatges ens mostren uns llocs genèrics, amb tipologies i concepcions de disseny semblants, malgrat els diferents contextos socials i geogràfics a què pertanyen. El treball de Friedl consisteix en un repertori d'escenaris socials, ambients i ecosistemes urbans que sembla que comparteixen unes sòlides regles comunes arreu del món. La major part dels treballs de Peter Friedl tenen una dimensió generalista, universal, juntament amb una altra de personal, més íntima. En aquest cas l'artista es qüestiona la importància del disseny i l'espai destinat al joc infantil i la manera com els parcs infantils i els seus visitants interactuen entre ells i amb l'espai que els acull. Friedl es pregunta si, tal com sembla que defensa en els seus treballs, a partir de la socialització es podrien dibuixar o traçar mapes. Les seves imatges ens diuen què és un parc infantil, com funciona, per què s'assemblen els uns als altres i on són els trets que els diferencien. Aquesta informació, no sempre evident, es manté en un segon pla tot i constituir la veritable lectura de l'obra.