Dara Birnbaum va ser pionera, als anys setanta, en l’exploració de les possibilitats del vídeo com una forma d'expressió pròpia de la cultura contemporània. Utilitzant el vocabulari del mitjà televisiu, el retornava convertit en discurs crític. Attack Piece és una de les primeres instal·lacions de l’artista realitzada amb dos monitors, i una de les seves obres destacades. Es va enregistrar durant una visita de l’artista a Halifax, Nova Escòcia (Canadà), el 1975. Es tracta d’una lluita o confrontació performativa en què Birnbaum, amb una càmera de 35 mm, «defensa» el seu espai físic i psicològic envaït per quatre joves «armats» amb una càmera de súper-8, entre els quals hi ha els artistes Dan Graham, Ian Murray i David Askevold. Dos monitors situats cara a cara en reprodueixen les imatges: mentre el primer mostra les imatges estàtiques fetes per Birnbaum, el segon presenta les imatges en moviment enregistrades amb la càmera de súper-8.

L’aparent simplicitat de l’acció, a més de la seva eficàcia visual, conté més d’un nivell de lectura. L’obra es construeix com una metàfora del paper de la televisió i els mitjans de comunicació en la vida dels espectadors. Es tracta de mitjans amb un accés privilegiat a l’espai privat i la intimitat, fet que els confereix un poder tan excepcional com ambivalent. El treball performatiu d’Attack Piece escenifica aquesta capacitat «invasora». En aquesta forma de violència contemporània, l’arma ja no és un objecte físic sinó un codi de la imatge. A nivell formal, l’obra remet al treball d’artistes referents de Birnbaum com Dan Graham i Vito Acconci, però alhora se n’allunya amb un posicionament de gènere que serà fonamental en les obres posteriors d’aquesta artista: els agressors d’Attack Piece són tots homes, mentre que l’agredida és una dona.