Full Circle

Vito Acconci va enregistrar aquesta performance a Florència el 1973. Amb veu hipnòtica i en un llarg monòleg, l’artista recupera una relació del passat. Acconci s’adreça a l’espectador com si es tractés de la persona amb qui havia tingut aquesta relació, i evoca el seu pas per diferents escenaris naturals: quan van rodar abraçats turó avall, lluitant contra una tempesta de neu, a la sorra, a les onades... Mentre amb veu seductora construeix el relat, Acconci va donant voltes en un cercle imaginari. A vegades queda dins de camp, altres en queda fora, a vegades canvia de direcció i cada cinc minuts aproximadament canvia la localització. Tot i que el lloc o el fons canvia –una terrassa, un mur exterior, una sala d’estar–, ell segueix donant voltes en cercle conduint l’espectador cap a un cert clímax sexual. Quan Acconci surt d’escena, la veu deixa de parlar en segona persona –deixa d’adreçar-se a un «tu»– i passa a referir-se a «ella» i «els altres», aquells amb qui el narrador havia tingut relacions en el passat. Història i imatge llisquen en temps paral·lels que es van trobant intermitentment.

“Camino en cercle al voltant de la càmera: a vegades sóc dins de la pantalla, a vegades sóc fora d’ella, a vegades canvio de direcció, deixo la pantalla a un costat i torno pel mateix costat.
Cada cinc minuts, més o menys, el lloc varia: el meu cercle es continu mentre que el fons varia: parets nues, una cantonada amb una finestra en una de les parets; exterior, sobre una taulada, amb el cel com a sostre, fora a una Terrassa, amb altres edificis i finestres com a terra; interior, una persona del meu passat: una mena de trampa.
Quan desaparec de la pantalla, la conversa varia, es torna somiadora… Una conversa fantàstica, gairebé hipnòtica; és com si fóssim a la platja, o rodant muntanya avall.”

Vito Acconci. Extraído de: Vito Hanníbal Acconci Studio, Barcelona: MACBA / Actar, 2005