Els fotògrafs Andrea Robbins i Max Becher donen testimoni i veu a la comunitat de Samaná, una península al nord-est de la República Dominicana on viuen els descendents dels esclaus afroamericans alliberats. L’any 1824 hi van arribar unes trentaquatre famílies procedents d’Haití, que acabava d’aconseguir la independència, animades pel nou president i per la Societat Americana de Colonització, que, per motius suposadament humanitaris, promovia l’expulsió dels esclaus alliberats. Tot i que viuen en un país caribeny de parla espanyola, els vuit mil descendents actuals han conservat la parla anglesa del segle XIX, la música, els costums, la gastronomia i la religió protestant. Malgrat el seu aïllament lingüístic i religiós (una successió de governs dictatorials els ha prohibit l’anglès), han mantingut la identitat de grup. Exclosos del desenvolupament econòmic i condemnats a la pobresa, n’hi ha molts que encara s'identifiquen com a nord-americans i esperen la repatriació o poder-se retrobar amb branques de les seves famílies als Estats Units.