Pasillo Munich

Viatger incansable i amb estudi a Berlín i Barcelona, Chema Alvargonzález va centrar part del seu treball en la noció de viatge en el sentit més ampli. Li interessava com a  desplaçament físic, però també en el sentit metafòric i de desplaçament interior, i també la memòria com a viatge. En la seva producció conceptual i multimèdia, va utilitzar la llum i la paraula com a mitjans de recerca formal. Cal situar la seva sèrie de maletes en aquest context.

Entre els anys noranta i primers dos mil, va construir una sèrie de maletes plantejades com caixes de llum que documenten escenaris de viatge i desplaçament. Es tracta de maletes velles obertes on situa una fotografia lluminosa en un cantó i a l’altre un mirall que duplica la imatge. Les imatges són fotografies de diversos escenaris urbans (Barcelona, Nova York, Berlín, Munic...) i també d’espais naturals. En el cas de Passadís Munic (2001), de la Col·lecció MACBA, es tracta d’un passadís urbà de la ciutat de Munic. Com si fossin caixes de records o magatzems de la memòria (l’element deformant dels miralls sembla que l’evoqui directament), aquests equipatges parlen del temps passat però també del nomadisme, un efecte característic de la vida metropolitana moderna. Algunes maletes operen com un calidoscopi creant espais il·lusoris, d’altres tenen un efecte duplicatori, com Passadís Munic. En més d’una ocasió, l’artista s’ha referit a la maleta, el viatge i l’avió com elements que al·ludeixen a la contínua transformació humana, tan en l’àmbit físic com al nomadisme de les idees. Un nomadisme que, a mans de l’artista, configura un nou mapa imaginari ple de camins duplicats i imatges fantasioses.