L’obra de Bruce Nauman assumeix l’escala humana com a mesura artística. En les seves performances, volums o dibuixos, el cos i l’acció física esdevenen protagonistes. Li interessa sobretot el gest reiterat, la minimització dels mitjans i la idea de procés. Caps, ulls, llavis o mandíbules han estat objecte d’investigació en la seva obra, on destaca la seva fascinació per les mans i les diverses formes que aquestes poden assumir. Mans que s’uneixen en gestos diversos o que dibuixen formes conjuntes, dits entrecreuats, mans contraposades i moviments cooperants configuren la sèrie de gravats realitzada als anys noranta. Metàfora polivalent de la condició humana, condensen la força del traç mínim i la repetició. Plantejades com els esbossos dels estudis clàssics de dibuix realitzats per artistes del passat com Leonardo da Vinci, Michelangelo Buonarroti i, ja en la modernitat, per autors com Henry Moore, mostren com la simplificació dels mitjans pot produir obres de gran densitat visual i conceptual.