Ciències naturals

A partir de la seva estada, l’any 1994, al Banff Centre for the Arts, de la ciutat de Banff, al Canadà, l’obra d’Antoni Abad incorpora l’ús del vídeo i dels llavors anomenats «nous mitjans». Sense renunciar a la pràctica escultòrica, aconsegueix l’equilibri entre aquests dos llenguatges posant en joc noves formes de relació entre l’obra i l’espectador. Cal situar en aquest context Ciències naturals, de 1997, una videoinstal·lació que explora les possibilitats del vídeo per crear estats de màxima tensió física i psicològica. En aquest cas, incorporant la imatge d’un animal que condensa la repulsió humana cap a allò que ens retorna la imatge del que no volem veure de nosaltres mateixos: les rates.

Una projecció de desenes de rates desplaçant-se a tot córrer pel paviment de l’espai expositiu tensa el cos i la mirada de l’espectador. Amb la seva projecció, Abad anul·la la distància entre qui mira i l’objecte de repulsió. El fet d’incloure el so dels xiscles d’aquest animal rosegador contribueix a la sensació de fàstic i malestar. Amb un títol d’intencionada asèpsia científica, Ciències naturals fa visible la vida subterrània de les rates presentant-les com una vida paral·lela a la nostra. Com va escriure Jorge Luis Marzo l’any 1997: «La rata, aquest animalet, és un d'aquests subjectes que se situa a la frontissa de les ciències naturals i les ciències socials. És, en part, realitat viva i natural però també construcció social i cultural a través dels experiments científics que en ella hom realitza, gràcies a la seva semblança orgànica amb l'ésser humà (evidència del que tots sempre hem suposat); gràcies a les nostres disseccions a l'escola, i sobretot, a causa de la nostra projecció psicològica de temor i fàstic davant d'un animal que reproduiria exactament allò que som o també allò que neguem de nosaltres mateixos: la voracitat, la luxúria».