Antoni Abad
Últimos deseos
1995
El fet que, entre altres elements, Antoni Abad utilitzi en les seves obres recents i actuals projectes i idees el vídeo o altres tecnologies audiovisuals, no té major significació en ella mateixa; sinó que constitueix una lògica perllongació d'uns plantejaments que ja es troben presents en les seves escultures de finals dels vuitanta. Concretament pel seu interès en una forma d'escultura metamòrfica i flexible, fins i tot plegable, dotada de mobilitat (però no a la manera de l'escultura cinètica) i capaç de regenerar-se en diferents estadis de la matèria, essent sempre una i la mateixa… i múltiple. Per això, aquesta especulació sobre les diverses possibilitats, configuracions, mutacions de l'objecte escultòric d'apariència inert, sovint estava acompanyat per fotografies o seqüències d'imatges on aquelles transformacions es feien visibles, i animava potencialment la seva estructura (ja fos tova o dura, de goma escuma o de metall i fusta). […] Aquesta imatge, de nou una seqüència videogràfica editada en bucle (Antoni Abad estima els bucles, els cercles, suposo que els palíndroms: «Dábale arroz a la zorra el Abad»), projectada sobre el pla zenital, ens mostra un funàmbul que fa equilibris sobre tros de corda molt curt que recorre tentinejant, que avança i retrocedeix, una vegada i una altra, com si dubtés de seguir endavant (l'enquadrament ens presenta en primer terme la corda i els peus del funàmbul, d'altra banda un i anònim, en una composició poderosa i en clarobscur).

De nou amb un caire autobiogràfic no immediat, es pot dir que la peça visualitza una frase feta: «estar a la corda fluixa» (on el verb és intercanviable per altres com «caminar», «viure», «sentir-se»). En realitat és, d'acord amb de Gertrude Stein, una everybody's biography: una autobiografia de tothom, a menys que encara aconseguim imaginar la possibilitat d'una felicitat perpètua, exempta d'angoixes, adversitats i carències. Ja que el nostre funàmbul no és l'heroi perfecte, sinó un saltimbanqui que avança vacil·lant, sense avançar realment: coneixedor del perill, del risc, recorre suspès en l'aire –i en el suspens de l'obsessiva, hipnotitzadora imatge en bóveda elevada–, una línia recta que en realitat és un cercle. Eugeni Bonet, 1995.
els textos de la Col·lecció MACBA parteixen d'una documentació prèvia. En cas que hi hagi algun error, agrairem que ens el comuniqueu.
títol original
Últimos deseos
any d'adquisició
2001
tipus d'objecte
Mèdia-instal·lació
dimensions
Dimensions variables
Copyright
© Antoni Abad, VEGAP, Barcelona
número de registre
R.1672
data
1995
fons
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
tècnica
Vídeo monocanal, color, so, projecció contínua
crèdits
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit particular, Barcelona
Cordes
Funambulisme
imatges
1 imatges
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
OBRA TITLE
OBRA TITLE
yyyy-YYYY
ARTIST NAME
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
Consulta la biblioteca del macba per més informació sobre l'obra o l'artista.
Si vols sol·licitar l'obra en préstec, pots adreçar-te a arxiu@macba.cat.
Si vols la imatge de l'obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d'imatges.
contacte
per a més informació, pots posar-te en contacte amb nosaltres a través dels enllaços següents
per a més informació
arxiu@macba.cat