La representació del temps i la seva empremta, la manipulació del rastre que deixa sobre tot el que ens envolta, la simulació de l'envelliment, la relació inseparable entre realitat i aparença; la possibilitat de modelar el temps entenent-lo d'una manera física, corpòria, i la reconsideració de termes com ara passat i futur, són algunes constants a partir de les quals he dut a terme determinats treballs. Podem reconèixer fàcilment els signes del temps passat, i intuir que aquests mateixos signes es repeteixen de manera inalterable. Així doncs, una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible. Cap símptoma, cap senyal en el present, que ens faci dubtar que aquesta successió és inalterable.

Ignasi Aballí, 1992