Des dels anys setanta, i recollint la llarga tradició de ceràmica del seu context d’origen, la Bisbal d’Empordà, Pere Noguera ha centrat una part destacada del seu treball artístic en les terres crues i cuites. Amb una mirada conceptual plenament contemporània, més que el resultat formal, li ha interessat la idea de procés i d’observació del material en relació amb altres elements com ara el pas del temps. Noguera ha deconstruït el fang per observar-ne tots els processos. Un dels altres centres d’interès destacat de Noguera ha estat l’ús d’objectes quotidians i de material d’arxiu, que ha incorporat i intervingut a la manera de ready-mades. El seu treball amb mapes reuneix aquests dos vessants. Noguera parteix d’un objecte bàsic i universal com els mapes escolars. El fet d’aplicar una capa de fang a la superfície del mapa, com si es tractés de pintura, enllaça amb una tècnica inventada per Noguera i que anomena l’«enfangada». Si bé en altres obres, recobreix de fang grans superfícies, parets o objectes, en aquest cas és una part de la superfície d’un mapa, ja sigui marina o terrestre, la qual un cop seca, mostra l’esquerdat del fang en un procés que l’artista, interessat en l’experimentació, ja només observa, sense poder-hi intervenir. Noguera recobreix de fang mapes de diferents geografies planetàries. L’any 1979, du a terme una sèrie de dos mapes d’Espanya i dos d’Europa. Enfangar o recobrir de fang un territori suposa una forma d’esborrar les categories administratives i polítiques derivades de l’ordre humà: els mapes de la península Ibèrica i d’Europa esdevenen així noves representacions territorials pautades per l’atzar. En una de les obres de la parella de mapes que porta per títol Mapa d’Espanya, Pere Noguera deixa al descobert la divisió en províncies cobrint de terracota la zona marítima que envolta la península. En l’altra obra, cobreix el territori o el mateix mapa d’Espanya deixant al descobert el mar. El fang s’asseca i s’esquerda a l’atzar generant una nova i imperceptible divisió territorial i provincial. Els criteris i les decisions polítiques que quartegen territoris i vides mostren la seva aleatorietat amb un simple bany de terra. En una segona parella d’obres, també de 1979 i amb el títol Mapa d’Europa, és el territori europeu i el marítim el que ha estat cobert de fang. Les esquerdes del fang redefineixen i invaliden la distribució geogràfica dels estats europeus suposadament legitimada per la història i la legislació: una fina capa de terracota imposa una nova geografia física.