Un dels eixos que permet resseguir el conjunt de l’obra de Pep Agut és la seva recerca sobre les condicions que fan possible la pràctica artística. De vegades, es val d’objectes associats a la tradició de l’art com teles per pintar, bastidors o vitrines per exposar-hi; d’altres, parteix d’elements intangibles com la mateixa noció de representació; i d’altres, es centra en la figura de l’artista. L’artificialitat del no-res va en aquesta última direcció. Si en altres ocasions, l’artista ha explorat la figura del mim o les ombres xineses, en aquest cas pren el lloc del mag.

En una acció netament escenogràfica, Agut ha incorporat una indumentària i una gestualitat conegudes per tothom. Sota el vestit del prestidigitador s’amaga l’artista, amb una mímica incorporada no tant per divertir o distreure de manera frívola l’espectador, sinó per activar una reflexió sobre aquell que, com els mags, crea a partir del no-res. «No és tant l’aspecte sociològic de la representació de l’artista (...) allò que interessa Agut, a saber, el mite d’aquell, tocat pels déus, que crea a partir del no-res, com l’estatus d’aquest no-res. Com que la reflexió a què ens convida Pep Agut està més relacionada amb l’estatus del visible i de la imatge (...) , el mag constitueix l’acte de l’aparició, el moment en què es farà sorgir alguna cosa d’allà on encara no hi ha res: l’exposició com l’art de fer aparèixer l’invisible.» Fer aparèixer és situar-se en l’àmbit de la ficció, és allò que fa l’artista i també la màgia, en la qual importen més les manipulacions i els efectes de veritat que no els objectes o la veritat en si mateixa. Però el mag i l’artista operen també amb la noció de desaparició. Es mouen, en aquest sentit, en l’artificialitat del no-res. «La veritable màgia és l’art de mostrar i de fer observar allò que no existeix.» (LAGEIRA, Jacinto: “Mag”, a AAVV: Pep Agut. Al actors secundaris. Barcelona: MACBA/ACTAR, 2000, p. 41 [cat. exp.])