Als anys seixanta, Keith Sonnier va ser pioner en l’ús de nous materials com el neó. Les seves instal·lacions postminimalistes desafiaven les nocions preconcebudes de l’escultura i van esdevenir l’element més representatiu de la seva obra. Neon with Cut Glass pertany a una sèrie que l’artista va començar a finals dels anys seixanta. Unes planxes de vidre –formes rígides de producció industrial– recolzades a la paret són qüestionades per la llum del neó, que aporta una acusada qualitat pictòrica a la instal·lació. El llenguatge del minimalisme escultòric es transforma en una arquitectura de llum.