La tardor de l’any 1975 Carlos Pazos va realitzar, amb el fotògraf Albert Cruells i la maquilladora M.J. Carandini, una sèrie de vint-i-un retrats en blanc i negre en els quals l’artista simulava les maneres amb què els estudis cinematogràfics de Hollywood promocionaven les seves estrelles. Interessat per aquesta estètica, Pazos va iniciar una col•lecció de treballs: fotografies, objectes, souvenirs, instal•lacions, performances, que van anar construint una personalitat i una narració fictícies. Aquest projecte mantenia un distanciament irònic entre l’artista i el seu personatge, i a més tractava des d’una perspectiva crítica la problemàtica de la imatge i el seu valor en la societat.