Neighbours

La primera vegada que vaig visitar el MACBA encara era buit.
A dins, semblava que la ciutat formés part d'un espectacle, emmarcada per les múltiples finestres del museu. El museu des d'on jo mirava i la plaça que veia per les finestres no tenien cap mena de relació. Tot i que físicament eren veïns, cadascun semblava immers en el seu propi món. En el projecte que he concebut per al MACBA, he volgut explorar la presència dels edificis en la ciutat.

Vam anar a trobar els veïns (la Inés Arderiu, que treballava al museu, Marco Sweering, que va fer la fotografies, i jo). Hi havia diferents tipus de veïns. Gent que hi vivia –algunes famílies havien viscut al mateix pis des de feia generacions–, una antiga escola, una cafeteria, una escola de fotografia, un vell convent en obres i un estudi de disseny. Els vam preguntar si podíem fer una fotografia de la vista que ells tenien del MACBA, i els vam demanar que ens deixessin una taula i una cadira, que substituiríem per unes altres mentre tingués lloc l'exposició.
De cada vista, n'hem fet un trencaclosques. Les vistes s'exposaran sobre les taules cedides pels veïns, a la sala circular amb finestra panoràmica que està situada al primer pis del museu.

Neighbours torna visibles les fronteres entre el museu com a invenció i el seu voltant. L'experiència del museu s'inverteix. I, degut al fet que l'obra coincideix amb la situació, l'espectador aconsegueix descobrir què és el que està passant. L'obra que ha servit per crear cada trencaclosques deixa de ser una fotografia, i passa a ser la realitat que t'envolta. I simultàniament et trobes en el lloc que es pot veure des de tots aquests interiors...

Fortuyn/O'Brien, 1996