William Kentridge designa les seves pel·lícules animades, realitzades amb una tècnica poc habitual, Drawings for Projection o dibuixos per a la projecció. En lloc de fer múltiples dibuixos i projectar-los successivament, Kentridge comença les seves pel·lícules amb un sol dibuix que altera, esborra i modifica, i fotografia cadascun d’aquests canvis. La projecció posterior de les imatges permet apreciar-ne el procés de transformació i produeix un dinamisme singular.

L’estil de dibuix evoca el dadaisme i l’expressionisme alemany de començament del segle XX, tot i que algunes il·lustracions també recorden els dibuixos animats dels anys seixanta i altres se situen en la tradició dels gravats de Goya, l’obra del qual Kentridge coneix molt bé. Ulisse: Echo Scan, Slide, Bottle és un dels seus films d’animació on combina el dibuix amb imatges de material mèdic i il·lustracions d’època.

L’any 1998, William Kentridge va dirigir una versió abreujada de l’òpera de Claudio Monteverdi Il ritorno d'Ulisse in patria (1640) amb la Handspring Puppet Company, una prestigiosa companyia de titelles de Ciutat del Cap amb la qual l’artista col·labora habitualment. Era una òpera per a cantants i titelles en què es projectava una pel·lícula d’animació de Kentridge. Uns mesos després de l’estrena, Kentridge va partir del material visual utilitzat en aquella ocasió per crear Ulisse: Echo Scan, Slide, Bottle, una projecció múltiple en què el viatge d’Ulisses es converteix en un desplaçament per l’interior del cos. En aquest cas, l’artista no utilitza la música de Monteverdi, sinó de Ludwig van Beethoven: el primer moviment del Quartet per a corda n. 13 en Sib Major, Op. 130 El resultat és un tríptic visual que combina imatges procedents d’escàners, rajos X i ressonàncies magnètiques, i les posa en diàleg amb gravats d’anatomia dels segles XVI i XVII, fotografies de ciutats d’avui i dibuixos d’arquitectures clàssiques. Un viatge que al·ludeix de manera crítica al suposat racionalisme i la capacitat guaridora de la medicina moderna, i alhora a la violència a les ciutats de la Sud-àfrica del postapartehid, un dels temes que estructuren l’obra de l’artista.

Mitjançant l'ús de la tecnologia mèdica, Kentridge insinua que les imatges amagades a l'interior dels nostres cossos poden al·ludir a la fragilitat de l'esperit, i qüestiona la nostra confiança en la superfície i en les aparences.

Ulisse: Echo Scan, Slide, Bottle es projecta en tres pantalles retallades en les quals es van alternant diverses imatges: a la pantalla de l'esquerra, paisatges urbans tant reals com dibuixats; en el centre, la imatge constant d'una ampolla amb un èmbol que puja i baixa a mesura que la projecció avança; a la pantalla de la dreta, dibuixos de l'interior del cos.