En la seva llarga trajectòria creativa, Antoni Clavé es va apropar a escoles i tendències diverses. Si als anys cinquanta i seixanta desenvolupa les seves conegudes sèries de guerrers, reis, reines i cavallers amb una força propera a l’expressionisme i un peu al surrealisme, a finals dels anys seixanta s’endinsa en l’abstracció de l’informalisme. Als setanta i vuitanta, un treball incansable i experimental amb el collage i la incorporació de tècniques i nous elements centrarà la seva obra, que sempre conservarà algun element figuratiu. La Col·lecció MACBA compta amb obres dels seus diferents moments creatius.

Les teles de Clavé són acolorides i amb un gust marcat per l’experimentació, tant de tècniques com de formes i textures. Clavé hi incorpora signes, cercles, relleus, regalims, lletres, màscares i papers intervinguts. Des de l’any 1975 es centra en la construcció de fons que, a través de la tècnica del trompe-l’oeil, simulen papers plegats i sobreposats, com l’obra de 1987, D’ara i d’abans. Les seves peces dels anys vuitanta entren de ple dins d’aquests paràmetres, encara que també experimenta amb el collage i amb els papers arrugats als quals aplica aerosol. Són els seus papier froissé, una tècnica aconseguida per atzar però que va saber convertir en un tret identificatiu. Tot i tractar-se de collages, això no li impedeix jugar amb la llum d’una manera clarament pictòrica. El crític Daniel Giralt-Miracle qualificava el conjunt de l’obra d’Antoni Clavé com «una abstracció amb referències figuratives; una abstracció lírica».