Tres grans volums realitzats amb planxes d’acer corten configuren aquesta instal·lació escultòrica, la maqueta de la qual forma part de la Col·lecció MACBA. Si bé la seva autora, Susana Solano, havia projectat l’obra l’any 1986 –sembla que va ser la seva primera obra pensada per ocupar un espai públic–, no va poder executar-la fins al 1992, quan l’Ajuntament de Barcelona va impulsar una sèrie de conjunts d’escultura pública en motiu dels Jocs Olímpics de la ciutat. L’obra, amb un títol que remet a una experiència personal de l’artista, es troba situada a la zona olímpica de la Vall d’Hebron, a l’avinguda Martí i Codolar. Dime, dime querido condensa bé el llenguatge escultòric de Susana Solano en els anys vuitanta.

La maqueta, feta amb ferro, dona molt joc per observar la multiplicitat de perspectives que l’artista va voler donar a l’obra. Com és habitual en les escultures d’aquests anys, hi trobem una construcció tancada i alhora oberta, amb angles rectes però també modulacions, desnivells i desequilibris, dissimetries i un acusat efecte orgànic. Tot i la seva aparent austeritat i sobrietat, és una peça canviant i d’un gran moviment.