La figura humana ha estat un dels grans temes d’interès per a Jaume Plensa. Plantejada com un camp d’exploració plàstica i alhora psicològica, es troba present en els diferents moments creatius de l’artista. Cap blanc i Cap formen part de la seva primera producció, quan, ja als anys 1983 i 1984, va començar a modelar metalls com ferro, bronze i coure amb la tècnica de la foneria. Les indagacions sobre la figura humana, junt amb formes i exploracions zoomòrfiques, van centrar el seu treball.

Plensa utilitzava talls, plecs i deformacions que a nivell formal creen efectes d’un contrast acusat i d’un cert primitivisme, i que suposen ja una recerca sobre el buit i el ple, un element que amb els anys anirà creixent. Si bé la seva producció arrodonirà formes i allisarà materials, en els seus inicis, els seus caps mostren un procés continuat de construcció i destrucció situant-lo com un els precursors del neoexpressionisme a l’Estat Espanyol.